lunes, 25 de agosto de 2008

New York, la ciutat de la llum

Ahir vaig tornar de New York, la veritat és que de totes les ciutats que he conegut aquesta és sens dubte la que més m'ha impressionat. Es la més lluminosa de totes les ciutats. És la ciutat que mai dorm. Tornar a Barcelona evidencia la diferència entre ambdues ciutats i auqesta vegada ho he d'admetre, hi ha pocs indrets al món que puguin superar la grandesa de NY. Ara mateix quan la ciutat hauria d'estar rebossant alegria, llum i activitat és quan més parada està. Com pot ser que una ciutat tan avesada al turisme estigui tan falta de llum. BCN per a mi i ara representa allò inert, mentre que la vida, la llum, la il·lusió està present a l'altra banda de l'Atlàntic. Si bé tot aquesta reflexió, pot ser afectada pel fet que tot just d'aquí a 8 hores torno a treballar ja que se m'acaba la bona vida.
Moltes coses han passat en aquest viatge de 17 dies, ja que donen per molt, però m'ha faltat més. Quina tristesa deixar la gran city, poc em va faltar per plorar en el trajecte en taxi que ens va portar de les portes del Hilton Millenium, just al davant del Word Trade Center.
Tota la ciutat és grandiosa i els edificis espectaculars. Hem estat visquent a tres llocs diferents de NY estate: al costat del Lincoln (Upper West Village, NYC), Motel de carretera al costat deWoodbury (el més gran outlet del món, 220 botigues, NYE) y el Hilton Millenium(Financial District, NYC, just al davant de la tragedia del 9/11).
La primera de les nostres residencies consistia en una casa d'uns 50 metres quadrats, que contenia un del banys més bruts que mai he conegut, un rebedor-cuina-menjador amb una llum amb ventilador incorporat, gairebé imposible d'encendre a no ser que també activessis el ventilador, l'habitació que ens feia la funció de dormitori-menjador-sala d'estar, era una habitació d'uns 6 metres quadrats (2 X 3), plena d'andròmines de la noia taiwanesa que ens la va llogar i el llit era una espècie de futón extremadament prim. Val a dir que era mooooolt barat i que la seva proximitat a llocs d'interès tals com el Central Park, Times Warner Mall i Times Square la feia ser una posició estratègica.
La segona de les nostres residències era un motel de carretera que ens feia la funció de magatzem de les nostres compres del més grans dels outlets que hagi vist mai o que vegin mai els meus ulls, el Woodbury, aquesta "ciutat comercial" estava a uns 10 minuts caminant del nostre supermotel. En aquest motel vem viure la nostra experiencia "No country for old men", la parella del costat van començar a discutir perque , segons pensem nosaltres, l'home va pegar a la filla de la dona i aquesta (la filla) va començar a plorar, tot seguit la dona va escridassar a l'home i aquest va dir que ja era prou per ell que ell se n'anava (ho va dir tot engengant el cotxe), però finalment va dir que tenia que dormir i que de moment es quedava. Evidentment, tot això ho vem poder sentir ja que l'única diferència entre el paper i les parets d'aquell motel era que aquell estava pintat i el paper no i sol estar, malgrat això els llits (un parell) eren molt còmodes i la TV molt gran i amb molts canals, cal remarcar que feia temps que no teniem accés a una tv.
La tercera de les nostres residències va ser un hotel, concretament el Hilton Millenium, just al pis 45 a l'habitació 45100, l'ascensor era una espècie de llançadera, i la nostra habitació un gran mirador al 9/11 WTC. L'habitació era una pasada i la TV tbé però amb pocs canals. La ubicació era impresionant.
Les nostres mini-excursions nocturnes eren molt agradable ja que la lluminositat de NYC es fa més evident a la nit: Times Square, el Brooklyn Bridge, Lincoln Center, Broadway, Staten Island, el Madison Square Garden, el Bryant Park,...
Enyoro els dies de vacances, les llums de New York, la vida nocturna de la city, la gent de New York,...
La gent i d'altres temes els tractaré en posts posteriors ja que d'aquí a poques hores, 7 em toca treballar i tinc massa per explicar.
Fins aviat.

No hay comentarios: