Quin gran plaer fóra poder fer la migdiada. És un gran invent espanyol- llatí però tot i això es fa difícil fer-la de dilluns a divendres si tens "el privilegi" de tenir feina.
Entre que la feina que faig té molts alts i baixos i després de dinar la gent no sol tenir grans problemes tècnics i que el meu boss té per costum encendre un ventilador que fa un ronroneig especialment endormiscador...no ho puc evitar de tant en tant se'm tanquen els ulls.
És ben lògic tota la sanges concentra en un indret...la panxa i el cervell treballa per inèrcia, la inèrcia laboral que ha adquirit al matí, que és quan realment es té intenció de rendir.
La meva "clandestinitat"consisteix a fer una ullada a blogs d'internet i a aprendre alguna cosa més de xinès,i a ...escriure quatre ratlles a aquest blog que tinc oblidat.
Les meves intencions són clares: aconseguir una altra feina més plena, més engrescadora. L'impediment a fer-ho consisteix a una barreja de por a allò desconegut, comoditat, dificultat de trobar allò que vull, i manca de vies clares per aconseguir entrevistes de feina.
Envío currículums, això sí i correus en anglès a algunes empreses però no em contesten.
Un altre dels interrogants és la possibilitat d'anar-me'n a Taiwàn a fer un Màster o a estudiar xinès o a treballar...
D'opcions no me'n sobren però el més viable és trobar quelcom de remunerat que s'escaigui més amb allò que vaig estudiar i si de pasada puc practicar xinès, millor que millor; si em poguéssin enviar a Taiwan per treballar llavors ja seria la òstia.
Seguire buscant i estudiant pel carnet de conduir i xinès.
jueves, 8 de marzo de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)