martes, 17 de abril de 2007

Un bon vespre inesperat o "Bona nit Barcelona...my catalan is not as good as it used to be, so I'll keep on talking in English"

Ahir quan definitivament em disposava a estudiar de valent això del conduïr, em va trucar el senyor J. per dir-me una cosa urgent. Em va proposar d'anar amb la Shu a la pre-estrena d'un film que presentava el Hugh Grant al Coliseum, una pel·lícula que d'altra banda no hagués anat a veure mai a la vida. El problema era que necesitàvem estar allà al cap de 30 minuts, evidentment, vem arribar. Vaig disfrutar molt durant la projecció, sobretot vaig riure molt i la Shu, també. Després vem anar a l'Alt Heidelberg ( on ens va servir un camarer amb poques ganes de ser amable amb nosaltres, amargat, molt amargat) vem menjar i xerrar.
I jo que pretenia anar a dormir d'hora, a les 02:00h em ficava al llit.
Tot plegat, gràcies al senyor J. i a la senyora E., va ser un bon vespre inesperat.
Així, doncs: gràcies.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Ah, doncs sí va estar molt bé. Mola que la gent tingui influències; Siguem pràctics.

I quantes nits més podrien ser millors. Això és fàcil, ara que ja no tant prescindir de buhos amb pecas.

Sr J.

Ulisses 101 dijo...

Gràcies per l'extens apartat dedicat a la presència inestimable del senyor F.

Anónimo dijo...

Cert.

Sap greu haver de dir que el senyor F. ja no sigui tant guai i la seva presència física, encara que notoria, quedés deslluida per una boira psicotròpica que no permetia veure la estrella que en un passat havia estat.

És una llàstima a la que una realitat.

Atentament,

Sr. J.